POEMES DE PEDRA

A Antoni Gaudí, poeta i arquitecte

Mai no heu pensat que en Gaudí era un poeta
i que ses obres exhalen poesia?
Missatge, llum d'expressió i harmonia
sempre han estat son camí fins a la meta.

No heu vist vibrar un vers genial en sa estructura,
ni heu sentit els cants de rima en sa harmonia,
ni el ritme de l'expressió en la sintonia
dels materials, els colors, l'arquitectura?

No tot poema és sols fruit de la paraula,
ni sols amb mots es compon la poesia;
la imatge, el sentiment, l'encant, ania
en altres formes de dir bellesa o faula.

Per despertar emoció, encís, missatge
qualsevol art pot obrir la ment al cor,
el somni d'un creatiu genial i fort
pot expressar un poema amb llur llenguatge.

L'art d'en Gaudí va somniar somnis de pedra;
plasmà sa veu en l'encant de nous volums,
creà espais amb regust d'altres perfums
i en l'infinit del seu temps no hi cap la cendra.

Va cercar Deu, la natura, la bellesa
i el seu desig de crear ha dut l'anhel,
d'amb uns ulls nous, apropar la terra al cel,
sempre buscant perfecció i més grandesa.

Son sentit transcendental mai no impedí
que també el caliu humà hi fos present
en els detalls de son obra en tot moment,
des dels salons de palau fins al jardí.

I fins els temples combinen esplendor
i humanitat. Les figures ofereixen
el ressò d'una pietat, que en si enalteixen
amb la força i l'efusió d'un doll d'amor.

Tenia el misteri al cor,
en sa visió, la metàfora,
l'estructura en el cervell
i en els dits el toc de l'ànima.

Cada disseny és un símbol,
cada forma té un alè,
cada color una paraula
i cada detall un bes.

Les torres del Naixement són com les flames,
els llamps de ferro forjat criden al vent,
els bancs que envolten Park Güell són com les ones
i els mosaics de colors vius són sols ixents.

Poeta de Deu, l'espai i la natura,
poeta del benestar i de la pau,
has construït el teu mon d'arquitectura
guarnint de màgics poemes el cel blau.

Els teus poemes de pedra
desperten sempre un encís
des del conjunt al detall,
des del més gran al més xic,
de l'elegància a l'encert,
des de l'arrel fins al cim,
de la sorpresa al miracle,
amb llum de dia o de nit.

I què es tot això sinó la parla d'un gran artista
que canta amb versos barrocs, exuberants, modernistes,
fins construir-se un estil personal i inconfusible
que ha impactat a tot el mon amb vibració irrepetible?

El gran Gaudí, que és per a tots, arquitecte incomparable,
per a mi és, abans que tot, un poeta dels més grans.
Amb llenguatge material ha fet poemes profunds,
religiosos, senyorials, de natura i simbolisme.
Com tot poeta ha buscat l'emoció i la perfecció,
amb concepcions metafòriques o amb els trets significats.
Són moments petrificats, idees fetes volum,
conceptes estructurats, sentiments ben suggerits,
que s'aniran afirmant al pas d'un temps infinit.

------------

Pere Brosa

STONE POEMS

To Antoni Gaudí, poet and architect

Haven't you ever thought that Gaudí was a poet
and that his work breathes poetry?
Message, light of expression and harmony
they have always been a path to the final goal.

Haven't you seen a wonderful verse vibrate in its structure,
and felt the songs of rhyme in its harmony,
or the rhythm of expression in the symphony
of the materials, the colors, the architecture?

Not every poem is born of words,
not only with words you compose a poem;
the image, the sentiment, the charm, cherishing
are other ways of saying beauty or fable.

To wake up emotion, spell, message
any art can open the mind to the heart,
the dream of an excellent and strong creative being
can describe a poem with its language.

The art in Gaudí has dreamt dreams of stone;
placed its voice in the charm of new columns,
builds spaces with the taste of other perfumes
and in the infinite of its time there is no ashes.

He has searched for God, the nature, the beauty
and its wish of building has brought the wish,
of approaching, with brand new eyes, the earth to the ski,
always striving for perfection and more grandeur.

His transcendental sense has never hindered
that even human warmth was always present
in the details of its work in all moments,
from the halls of the palace to the garden.

And even the temples combine splendor
and humanity. The figures offer
the echo of a godliness, which expand
with overflowing love.

He had mistery in its heart,
the metaphor in its vision,
the structure in its brains
and in its fingers a touch of soul.

Each design is a symbol,
each shape has a spirit,
each color a word
And each detail a kiss.

The "torres del Naixement " are like flames,
the lightning of forged iron shout at the wind,
the seats that surround Parc Güell resemble waves
the mosaics of live colors are like rising sun.

God´s poet, space´s poet and nature´s poet,
poet of the well-being and of peace,
you have built your world of architecture
garnishing the blue ski with magic poems.

Your poems of stone
always wake up a charm
from the unit to the detail,
from the biggest to the smallest,
from elegance to precision,
from the root to the summit,
from surprise to miracle,
under daylight or moonlight

And what is this other than the being of a great artist
who sings with barroc songs, exuberant, modernist,
until it created a personal and unconfusing style
who has impacted the whole world with its unique vibration?

The great Gaudí, who is for everybody, an incomparable architect,
he is for me, more than anything else, one of the greatest poets.
With a language of stone has written profound poems,
religious, lordly, of nature and symbolism.
As every poet he has strived for emotion and perfection,
with metaphoric conceptions or with peculiar features.
It is still moments, ideas turned to a volume,
structured concepts, well suggested sentiments,
which will consolidate as the infinite time goes by.

------------

Pere Brosa