Gaudí mai se sentí recolzat pels estaments oficials; l'Ajuntament de Barcelona tan sols li demanà el disseny de les faroles de la Plaça Reial i de Pla de Palau, i només en una ocasió va guanyar un premi, al Millor Edifici Acabat el 1900, que va recaure en un dels menys originals edificis de Gaudí, la Casa Calvet. Aquell mateix any va començar la construcció de la casa Figueras, Bellesguard, on Gaudí va realitzar un altre encàrreg d'un comerciant i el convertí en un homenatge als reis catalans de l'Edat Mitjana. També s'iniciaren les obres del Park Güell, que en principi havia de ser una ciutat-jardí de seixanta xalets amb diferents serveis comuns per a l'alta burgesia de Barcelona. El Park Güell podria representar una urbanització ecològica pel fet que en la configuració dels seus carrers es va procurar no modificar la configuració del terreny, es reciclava ceràmica vella i es va prohibir totalment eliminar cap arbre.

El 1905 Gaudí es traslladà a viure amb el seu pare i la seva neboda a la casa model del Park Güell, obra del seu ajudant Francesc Berenguer. Pocs mesos després va morir el seu pare. Aleshores va internar a la seva neboda a una escola, on morí l¡11 de gener de1912.

Entre 1900 i 1914 Gaudí i els seus col·laboradors van treballar també a les reformes de la Catedral de Palma de Mallorca. Aquestes feines se centraren al Cor (que s'havia de traslladar al presbiteri), a algunes vidrieres, alguns altars laterals i una reubicació de l'altar major, entre d'altres coses. Gaudí va ser despatxat de la direcció d'obres abans d'acabar-les perquè la gent considerava que la seva feina era com una traició a l'estil original de la Catedral.

Però les obres més destacades que va iniciar el 1904 van ser les que Josep Batlló li encarregà per a la casa que tenia al Passeig de Gràcia. Es tracta de una reforma de l'edifici on l'arquitecte va sorprendre tothom amb una façana onfulada i plena de colors, uns balcons misteriosos, una original coberta i una fantàstica creu al cap d'amunt.

El qui va resultar més sorprès va ser el diputat Pere Milá, que havia recomanat Gaudí a Batlló, i juntament amb la seva dona, natural de Reus, van decidir encomanar-li a l'arquitecte la construcció d'un nou edifici al mateix Passeig de Gràcia, a la cantonada amb Provença, el que la gent coneixeria com "La Pedrera". Aquesta obra es va intentar parar des de l'Ajuntament en diferents ocasions a causa de moltes parts de l'edifici que excedien els límits municipals; Gaudí en va fer cas omís i va continuar l'edifici, que va ser acabat el 1910, no sense uns problemes amb els propietaris.

Última etapa

El 1910 sembla ser que Gaudí vivia el moment de màxima fama i renom, arribant a cridar l'atenció dels americans, que li van encarregar un hotel a Nova York. Es va fer una exposició promoguda per Eusebi Güell sobre l'obra de Gaudí al Grand Palais de París, entre abril i juny de 1910 i part dels plànols i fotografies que s'hi van exposar es van portar un any més tard al I Salón de Arquitectura, a Madrid. El 1911 va patir les febres de Malta i va marxar una temporada a Puigcerdà, on empitjorà i, creient que li arribava l'hora, va fer testament. Fins el dia de la seva mort es dedicà exclusivament a treballar a la Sagrada Família, i el 1925 s'hi traslladà a viure.

El vell Gaudí i la seva mort

El vell Gaudí era un home que es conformava amb poc i vestia d'una manera poc arreglada; tant que el dia que va tenir l'accident ningú no el va reconèixer. E dia set de juliol va ser envestit per un tramvia a l'encreuament dels carrers de Bailén i Gran Via, i els taxistes es van negar a portar-lo a l'hospital perquè pensaven que era un pobre (més tard la guàrdia urbana va multar-los per no atendre un ferit). No buscva el contacte amb els periodistes i fugia de les càmeres, per aquest motiu se n'han conservat poques imatges de l'arquitecte.

Aquest canvi d'actitud podria ser deguda a una sèrie de fet que van trascòrrer a partir de l'any 1912. Aquell any va morir la seva neboda, Rosa Egea. El 1914 el seu fidel col·laborador, Francesc Berenguer, també morí, i per qüestions d'honoraris professionals s'enfrontà judicialment a la família Milà. El 1915 la continuitat de les obres de la Sagrada Família va perillar per culpa d'una greu crisi econòmica. El 1914 va veure com s'interrompien definitivament les obres de la Colònia Güell i al cap de dos anys morí el seu amic, el bisbe Torras i Bages; i el 1918 moria el seu amic i mecenes, Eusebi Güell.

Són fets tristos que el van afectar però que no li restaren energia per veure com creixia la seva obra més gran, la Sagrada Família.

Gaudí va morir als 74 anys d'edat (10 junio 1926), però de no ser pel tramvia potser hauria viscut molts més anys ja que el seu pare visqué fins els 93 anys conservant tota la seva energia. Mitja Barcelona es va vestir de dol per retre el darrer homenatge a un home que, encara que poca gent l'havia conegut, s'havia tornat molt popular. El seu cos va ser enterrat a la cripta de l'obra en la qual va treballar durant 43 anys de la seva vida, la Sagrada Família.