|
POEMES DE PEDRA
A Antoni Gaudí,
poeta i arquitecte
Mai no heu pensat
que en Gaudí era un poeta
i que ses obres exhalen poesia?
Missatge, llum d'expressió i harmonia
sempre han estat son camí fins a la meta.
No heu vist vibrar
un vers genial en sa estructura,
ni heu sentit els cants de rima en sa harmonia,
ni el ritme de l'expressió en la sintonia
dels materials, els colors, l'arquitectura?
No tot poema és
sols fruit de la paraula,
ni sols amb mots es compon la poesia;
la imatge, el sentiment, l'encant, ania
en altres formes de dir bellesa o faula.
Per despertar
emoció, encís, missatge
qualsevol art pot obrir la ment al cor,
el somni d'un creatiu genial i fort
pot expressar un poema amb llur llenguatge.
L'art d'en Gaudí
va somniar somnis de pedra;
plasmà sa veu en l'encant de nous volums,
creà espais amb regust d'altres perfums
i en l'infinit del seu temps no hi cap la cendra.
Va cercar Deu,
la natura, la bellesa
i el seu desig de crear ha dut l'anhel,
d'amb uns ulls nous, apropar la terra al cel,
sempre buscant perfecció i més grandesa.
Son sentit transcendental
mai no impedí
que també el caliu humà hi fos present
en els detalls de son obra en tot moment,
des dels salons de palau fins al jardí.
I fins els temples
combinen esplendor
i humanitat. Les figures ofereixen
el ressò d'una pietat, que en si enalteixen
amb la força i l'efusió d'un doll d'amor.
Tenia el misteri
al cor,
en sa visió, la metàfora,
l'estructura en el cervell
i en els dits el toc de l'ànima.
Cada disseny és
un símbol,
cada forma té un alè,
cada color una paraula
i cada detall un bes.
Les torres del
Naixement són com les flames,
els llamps de ferro forjat criden al vent,
els bancs que envolten Park Güell són com les ones
i els mosaics de colors vius són sols ixents.
Poeta de Deu,
l'espai i la natura,
poeta del benestar i de la pau,
has construït el teu mon d'arquitectura
guarnint de màgics poemes el cel blau.
Els teus poemes
de pedra
desperten sempre un encís
des del conjunt al detall,
des del més gran al més xic,
de l'elegància a l'encert,
des de l'arrel fins al cim,
de la sorpresa al miracle,
amb llum de dia o de nit.
I què es tot això sinó la parla d'un gran artista
que canta amb versos barrocs, exuberants, modernistes,
fins construir-se un estil personal i inconfusible
que ha impactat a tot el mon amb vibració irrepetible?
El gran Gaudí, que és per a tots, arquitecte incomparable,
per a mi és, abans que tot, un poeta dels més grans.
Amb llenguatge material ha fet poemes profunds,
religiosos, senyorials, de natura i simbolisme.
Com tot poeta ha buscat l'emoció i la perfecció,
amb concepcions metafòriques o amb els trets significats.
Són moments petrificats, idees fetes volum,
conceptes estructurats, sentiments ben suggerits,
que s'aniran afirmant al pas d'un temps infinit.
------------
Pere Brosa
|
