El Temple Expiatori de la Sagrada Família va ser idea d'un llibreter, Josep Mª Bocabella, home cult i devot que el 1886 va fundar l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, que tenia per objectiu aconseguir, mitjançant la protecció de Sant Josep, el triomf de l'Església Catòlica en una època en que el fenomen de la descristanització es veia propulsat per la Revolució Industrial i els seus canvis socials.

Al 1872, Bocabella va anar a Roma per fer una ofrena al Sant Pare. Al tornar d'aquest viatge va passar per Loreto on va veure la seva preciosa església, i va tenir la idea allà mateix de fer un temple expiatori a Barcelona dedicat a la Sagrada Família, com a rèplica del que va veure en aquella població italiana.

Des de 1876 Bocabella buscava un solar cèntric per edificar el seu temple, i a punt va estar d'aconseguir-ho, ja que la Duquesa d'Almenara Alta li volia donar un que ella tenia però es va morir abans de poder fer la donació. Aleshores va haver de buscar un solar més lluny del centre ja que l'Associació disposava de poc pressupost. El solar que es va adquirir per 172.000,-ptes. va ser un de 12.800 m2 que ocupava l'illa limitada pels carrers Marina, Provença, Mallorca i Sardenya.

Al 1877 l'arquitecte Francisco de Paula del Villar es va oferir a realitzar gratuitament els plànols. El projecte de Del Villar era totalment neogòtic: una església de tres naus, amb cripta i orientada segons els eixos ortogonals de l'illa.

La primera pedra es va posar el 19 de Març del 1882, festivitat de Sant Josep. Gaudí va prendre la direcció de les obres oficialment el 18 de Març del 1883 (encara que ja havia intervingut una any abans) a causa d'una discrepància entre Del Villar i la junta, representada per Joan Martorell i Montells.

Va resultar que Del Villar pretenia fer els pilars de carreus, molt més car que fer l'interior de mamposteria i després recobrir-los amb carreus, i es va discutir amb Martorell perquè aquest li recriminava que es gastaria diners innecessaris amb el seu projecte.