La casa Botines, juntament amb el Palau episcopal d'Astorga i "El capricho" de Comillas, és una de les tres úniques obres que Gaudí va realitzar fora de Catalunya.

La raó per la qual Gaudí va construir aquesta casa a Lleó era la relació entre el senyor Güell i els promotors de la Casa Botines. Aquest era el nom que popularment rebia l'empresa fundada pel senyor Joan Botinàs, que a la seva mort va passar a dirigir en Simón Fernández Fernández, empleat de l'empresa i cunyat del senyor Homs, amb el que el negoci va passar a dir-se Homs i Fernández. Més endavant, Fernández, es va associar amb un altre empleat del senyor Botinàs, Mariano Andrés Luna, i l'empresa va passar a anomenar-se Fernández i Andrés. La finalitat d'aquesta era la venda de teixits, que compraven majoritàriament a Catalunya a l'empresa d'Eusebi Güell.

Quan el 1891, després de mantenir un litigi amb l'Ajuntament, Simón Fernández i Mariano Andrés van poder construir un magatzem i vivendes en el terreny que havien comprat al centre de Lleó, el senyor Güell els va recomanar que es dirigissin a l'arquitecte Antoni Gaudí que en aquells temps acabava la restauració del Palau Episcopal d'Astorga.

Situada en la cèntrica Plaça de San Marcelo de Lleó, suposa un apropament de l'obra de Gaudí al neogoticisme. Dintre d'una ciutat amb tants i tan bells edificis històrics, l'arquitecte català no podia fer un edifici qualsevol i per això va projectar aquest impressionant immoble amb aire medievalista.

Gaudí va acabar els plànols el desembre de 1891 i van ésser aprovats el 31 del mateix mes, però fins passat l'hivern no es van iniciar les obres a causa del dur clima de Lleó. Durant aquest període es va procedir a preparar el material que es necessitaria per a la seva construcció.

L'edifici consta de soterrani, planta baixa, tres pisos i golfes. La coberta és inclinada i a cada cantonada de l'edifici hi ha un torreó, elements que realcen el caràcter neogòtic de l'edifici. Les façanes principal i lateral dreta estan envoltades per un fossar que millora la il·luminació i la ventilació del soterrani. Aquest és un mètode que Gaudí també va utilitzar a la Sagrada Família i al Palau Episcopal d'Astorga.

El pis principal es divideix en dues vivendes, una per a cada propietari, i els altres pisos es divideixen en 4 vivendes de lloguer cadascuna. L'entrada als pisos es realitzava per dues portes ubicades en la façana lateral dreta i en la façana posterior. En la part superior d'aquestes portes podem observar unes peces de ferro forjat que representen les inicials de Mariano Andrés, propietari de la casa, i de Joan Homs, fundador de l'empresa.