BIOGRAFIA ABREUJADA DE L'ESCRIPTOR I POETA LLUÍS GASSÓ I CARBONELL

Lluís Gassó i Carbonell va néixer a Barcelona l'any 1916. Fill d'Àngel Gassó i Robert i de Joaquima Carbonell i Grau. Cursà els seus estudis a les Escoles Maristes. Estudià música, piano i violí sota la direc­ció de Francesc Baldelló i després al Conservatori del Liceu amb els mestres Moner i Guérin. Ex funcionari de l'Excma. Diputació de Barcelona. Diplomat en Secretariat Jurídic. Professor de Català. Estudis Superiors a l'Institut del Teatre de Barcelona i durant 20 anys ha es­tat corrector i col·laborador de l'editorial "GLOSA". És Premi "Ciutat de Barcelona". Mestre en Gai Saber i Creu de Sant Jordi de la Genera­litat de Catalunya 2002.

La seva vocació literària el portà, des de molt jove, al conreu de la poesia i amb un grup d'amics entusiastes fundà al Grup ESTUDI, el 1939 tot just acabada la guerra. Aquest ESTUDI fou un dels baluards de la postguerra per on van desfilar les figures literàries de Catalunya d'aquella època i també va fundar la revista "Estimats Amics" (1942- 1944).

Ultra la seva producció poètica, original, Lluís Gassó s'ha dedicat a l'estudi, la investigació i a la crítica de llibres en diverses re­ vistes i ha traduït poetes francesos, anglesos i alemanys.

La seva contribució al teatre ha estat notable, havent estrenat "La difícil veritat" al Teatre Romea. "Parèntesi Primaveral" al Teatre CAPSA, l'adaptació de la cançó popular "La filla del Carmesí" en l'especta­cle "Aires de la Terra", a Sant Feliu de Llobregat i també a Barcelo­ na, i també "Maria del Mar" al Centre Comarcal Lleidatà, així com l'òpera NAUSICA amb música del mestre A. Cohí Grau. Darrerament ha presentat lectures dialogades i monòlegs escenificats com "Salomé", "L'aniversari" etc. etc. en diversos indrets i institucions teatrals de Catalunya.

Ha guanyat molts premis literaris i poètics entre els quals cal des­ tacar: Premi "Ciutat de Barcelona". Premi Josep Mª López Picó de l'Ajuntament de Vallirana. Premis de la Ciutat d'Olot i de la ciutat de Cornellà, en motiu del Mil·lenari de la seva fundació. També ha es­tat premiat per l'Associació Barcelonesa d'Amics del País, als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Tolosa del Llenguadoc i a la "Gi­ nesta d'Or" de Perpinyà. Flor Natural als Jocs Florals de Calella 2004,

Premi GAUDÍ 2004, organitzat per Gaudí & Barcelona Club sota la direc­ció presidencial del Sr. Josep Mª Giralt.

Lluís Gassó i Carbonell té publicats 20 llibres entre prosa i poesia. Ha estat i és membre de molts Jurats Qualificadors i Pre­ sident Mantenidor de Certàmens Literaris i Jocs Florals i ha escrit nombrosos pròlegs per a llibres i reculls de poetes catalans.

El seu nom figura a la Gran Enciclopèdia Catalana; al Diccionari de la Literatura Catalana, de Joaquim Molas; al Diccionari Biogràfic Albertí; al Diccionari de Poemes (les grans creacions poètiques catalanes) de J. Bta. Xuriguera; a la Història Universal de la Lite­ratura de Giacomo Prampolini; a la Història de la Literatura de J. Ruiz Calonja; a les Mil millors poesies de la Llengua Catalana de L'editorial Glosa; al "Qui és qui a les Lletres Catalanes de la Ins­ titució de les Lletres Catalanes i al "Diccionario de Escritores Quién es Quién hoy en las letras españolas".

El seu nom també consta en la majoria de les antologies poètiques catalanes, com Sant Jordi, La sardana, Montserrat, Llibre de la vellesa, 31 poetes d'avui, 55 poetes d'avui, Devessall de poemes, Santes Creus, Poblet, etc. etc.



HAZTE SOCIO!!!
Regístrate aquí si quieres que te avisemos vía e-mail de las actualizaciones

Tercer premio - Categoría de Poesía

Oda al Gran Arquitecte Antoni Gaudí
En la commemoració del 150 Aniversari de la seva naixença

Lluís Gassó

Barcelona orgullosa commemora
que fa cent cinquanta anys es produí
la naixença d'un noi que avui s'honora
amb el nom mític d'Antoni Gaudí.

La seva sempre ascendent trajectòria
d'arquitecte amb un toc de genial
el dugué a conquerir la gran victòria
damunt de la materia amb l'ideal.

Va estudiar i va viure com asceta
sense mai defallir, de dia i nit,
i si tenia l'ànima poeta
tenia el cor humil, sempre agraït

al Cel i a la Divina Providencia
que li havia atorgat força i talent
pel seu treball i una clara consciència
d'innovar l'arquitectura vigent.

Quina força potent el dominava?
Qui inspirava els espais tancats o oberts?
Qui la seva tan feble mà guiava
i dirigia els atrevits encerts?

La FE ! Només la seva Fe incorrupta
li emplenava de llum cos i esperit.
Els seus plànols no comportaven dubte
i sorgien sense ombra de neguit.

l

Els projectes brollaven delerosos
del més profund prodigi de la ment
i fluïen rabents o bé calmosos
de temps arrecerats al pensament.

I protegit per altíssims Mecenes,
però guiant a temps cor i cervell,
prop de la Rambla, entre goigs i penes,
crea el barceloníssim PALAU GÜELL.

També enjoià les llars barcelonines
com la magnífica CASA VICENS
del petit carreró Les Carolines
vestint-la de mosaic noble i extens.

I el COL·LEGI MAJOR DE LES TERESES
i la magnificent CASA CALVET
on figuren treballs de naus apreses
en el seu propi estudi i talleret.

Les formes inusuals de LA PEDRERA
meravellen encara el seu treball,
car ens mostren, talment una senyera,
la vida de la pedra i el metall.

I admiren, sobretot, la meravella
de la tan magistral CASA BATLLÓ,
que ens explica d'una forma novella
la història de Sant Jordi i el dragó.

I allò que avui reviu com un miracle
són les sinuositats del gran PARK GÜELL
que forma per si sol un espectacle
salvant qualsevol ombra o desnivell.

Si tot això i molt més és casa nostra
i és per Barcelona un gran honor,
també en la llunyania el geni ens mostra
que hi pot anar, sense recel ni enyor.

Crea el PALAU EPISCOPAL D'ASTORGA
com un conte de fades i gegants
i el món ardidament li atorga
el títol d'arquitecte dels més grans.

Però allò que és la força del seu viure
i el seu somni, que ha vist sols encetat,
avui alça potent, ingent i lliure,
les grans torres amb noble majestat.

És l'obra del gran TEMPLE EXPIATORI
DE LA SAGRADA FAMÍLIA que, dret,
s'enlaira cap al cel, i el seu cimbori
arrela amb força com cinyell estret

a la nostra Ciutat de Barcelona
per a fer-nos sentir agermanats,
oferint-li el cel blau com a corona
de les torres que com símbols sagrats

proclamen, sempre més, la seva glòria
per tot el món, pobles petits i grans,
mentre s'escriu als Annals de la Història
i ens fa sentir també, més catalans.

Beneït, doncs, aquest aniversari
que ha renovat nostre vell esperit
i ens ha donat, potser, sense pensar-hi,
una mica de Llum de l'lnfinit.

 



[ top | Homepage ]